coneix-me

Tinc 42 anys i em considero una Radical Birth Keeper, o una guardiana del part radical. M'he format a la RBK School amb l’Emilee Saldaya i la Yolande Norris-Clark com a mentores al setembre del 2023, després de desregistrar-me com a Midwife (llevadora). Em vaig formar com a comare al Regne Unit i vaig exercir a la NHS (National Health Service) des del 2019, acompanyant majoritàriament parts en Centres de Naixement i a casa. Però he decidit deixar el meu registre com a professional de la salut, perquè no crec en el sistema mèdic ni en la seva aproximació a l’embaràs. Si em mantingués vinculada al registre, la meva lleialtat seria al sistema i no a la dona; no podria posar realment la dona al centre. El meu objectiu a Plena Matriu és donar a conèixer el Part Lliure i el Part Sobirà a les dones que volen viure el seu procés d’embaràs, part i maternitat confiant en el seu cos, i que no volen vincular-se al sistema mèdic, perquè no creuen que el part sigui un procés patològic ni que s’hagi de gestionar amb intervencions profilàctiques.

El naixement de la meva filla al 2022 va ser un part sobirà. Vaig estar acompanyada per una Birth Keeper, la Jessica Slender, a qui vaig convidar a estar present perquè la sentia alineada amb les meves creences i necessitats. Va ser un abans i un després per a mi, i una decisió clau per a la meva maternitat. Tornar a la feina a la NHS va ser molt dur; sabia que ja no podia sostenir més la pràctica mèdica, tot i que sempre he estat en la part més holística i respectuosa. Però els protocols i la manera com s'entén el part constitueixen un sistema jeràrquic on la dona no és el centre. Vaig iniciar el camí de retorn a mi mateixa, a recordar per què havia decidit ser llevadora.

Al 2014, em vaig mudar a Londres buscant un canvi en la meva vida. Tenia 33 anys i em vaig trobar en una ciutat plena de vida, però molt intensa. Vaig descobrir la connexió amb els arbres; ells sostenien les meves fragilitats i el meu navegar perdut. Va ser llavors quan vaig sentir la crida a treballar amb les dones en el part. Inicialment, volia formar-me a Mèxic, amb ‘Nueve Lunas’, però no tenia els diners i temia l’apropiació cultural. També tenia molts condicionaments per tenir una professió reconeguda. Finalment, vaig acabar formant-me al Regne Unit, subvencionat per la NHS. La Universitat oferia un acompanyament a l'embaràs holístic, on l'evidència científica es posava al centre perquè la dona tingués poder de decisió. A més, el part a casa, que era on jo volia estar amb les dones, forma part del sistema de salut pública al Regne Unit, així que confiava en guanyar experiència i després esdevenir una Independent Midwife (llevadora autònoma).

Jo no creia en el sistema medicalitzat ni m'interessava acompanyar parts als hospitals. Acollia el terme violència obstètrica i promulgava un activisme per un part respectat. M'inspirava en professionals alternatius com Kemi Johnson, Felicity in Birth, Dr. Sarah Wickham, Dr. Rachel Reed, Ina May Gaskin, Michel Odent, Asssociació Radical Midwives.

Poc a poc, queia el vel de la limitació del sistema mèdic, del control, de la fal·làcia de l'evidència científica, de la coherció a les dones i les seves decisions emmascarades de consentiment, de l'abús i de protocols que ofeguen i interfereixen en el procés sagrat de donar llum.

Als 30 vaig caure metafòricament al pou, va ser un renaixement. Vaig ser escoltada i cuidada per dones meravelloses. Vaig aprendre el valor de la comunitat i vaig arribar al feminisme conscient. Llegint a Casilda Rodrigañez ‘El Asalto al Hades’, Clarissa Pinkola Estés ‘Mujeres que corren con los lobos’, entre altres van ser de foc i motor per que la meva matriu sanés i comencés a palpitar lliure i plena de vida.

Vaig començar a participar en cercles de dones, i a descobrir el poder de les dones quan ens ajuntem, reconèixer la ferida de la bruixa, i a sentir la gran necessitat de comunitat i germanor entre dones. Vaig començar a confiar en la intuïció i el saber de la matriu. I va començar el meu segon renaixement.  

Em vaig submergir en un treball personal de profunditzar en la descolonització del meu cos, connexió amb la meva matriu, a través del treball amb el col.lectiu mexicà Vulva Sapiens, i des d’elles vaig connectar amb Erica Irusta, primera pedagoga menstrual, i la seva comunitat Soy1Soy4, i també influenciada pel col.lectiu Gynepunk.

Després de veure el documental ‘Loba’ de Catherine Béchard, em va emocionar vaig plorar i va aparèixer el terme violència obstètrica, i el meu cos-cor-ment en un SÍ vull ser llevadora. El documental em va connectar amb el treball  a ‘Nueve lunas’ (centre de parteria a Oaxaca format per Cristina Galante, Araceli Gil i Vicky Alejandre) també em va inspirar ‘Luna Maya’, casa de pars a Txiapes creada per Cristina Alonso, on vaig tenir la sort de visitar el centre a Ciutat de Mèxic en 2019 i fer una “pasanteria” per un més, abans de començar l’aventura treballant a l’NHS.

Fins aleshores havia sigut actriu, el teatre i la dansa van ser la meva passió des de els 16 anys, El teatre va ser el meu primer renaixement, m’anaven donant eines per connectar amb el meu cos i les meves emocions. Era una adolescent molt adormida, dissociada. Als 18 anys vaig revelar-me sobre el que s’esperava de mi, i en contra de la meva família, vaig deixar els estudis reglats una carrera de veterinària per dedicar-me a l’art, on vaig descobrir el plaer de la creació, em sentia viva. Vaig tenir la sort de coincidir amb grans mestres, sempre agraïda a Fernando Griffell, va obrir la porta a la poètica escènica, a la Mònica Extremiana i la Mercè Boronat, que em van oferir un espai creatiu immens de possibilitats amb el meu cos; al Javier Galitó Cava qui em va revelar el moment a moment i la importància de l’ecolta.